«Donzelles de l’any 2000» Antologia de dones poetes dels Països Catalans A cura de Noèlia Díaz Vicedo i Sandra D. Roig

          Maria Antònia Salvà es dirigia el 1934 “A les donzelles de l’any dos mil” sense imaginar que, gairebé vuitanta anys més tard, les dones poetes del seu país reivindicarien la pertinença a una mateixa tradició literària prenent aquest vers com ensenya.

          Procedents d’arreu dels Països Catalans i nascudes a partir de 1970, les dones poetes aplegades en aquesta antologia estableixen un diàleg amb les generacions que les precedeixen i miren el futur amb decisió.

          Una trentena de dones poetes acompanyades per les seves autores de referència.

          Donzelles de l’any 2000és una antologia de poesia de vint-i-set dones poetes disposades geogràficament dins els territoris de parla catalana, cadascun introduït per una poeta de la generació anterior: Susanna Rafart, el Principat; Teresa Pascual, el País Valencià; Antònia Vicens, Illes Balears; Maria Josep Escrivà, Andorra; Josefa Contijoch, Occitània, i Anna Montero, l’Alguer. Compta, a més, amb el pròleg de Montserrat Abelló i l’epíleg d’Anna Aguilar-Amat.

          Aquesta antologia uneix joves poetes inèdites amb poetes consolidades i representa l’exemple del vigor creador que experimenta la poesia en llengua catalana. Del Principat hi participen Mireia Calafell, Mireia Vidal-Conte, Rosa Comes, Sílvia Bel, Sònia Moll Gamboa, Mireia Companys Tena, Jèssica Pujol Duran, Xènia Dyakonova, Montserrat Costas, Sandra Domínguez Roig, Laura Dalmau, Raquel Estrada Roig, Teresa Bosch Vilardell i Sara Bailac i Ardanuy; del País Valencià Joana Navarro, Begonya Pozo, Irene Verdú, Noèlia Díaz Vicedo, Christelle Enguix i Isabel Garcia Canet; d’Andorra Teresa Colom; de les Balears Maria Antònia Massanet, Glòria Julià Estelrich, Maite Brazales i Fàtima Anglada; Aurélia Lassaque d’Occitània i Anna Cinzia Paloucci de l’Alguer.

Gandia, octubre de 2010

          Una trobada de joves escriptors, narradors i poetes, a Gandia l’octubre de 2010 és l’origen d’aquesta antologia. Allà sorgeix una primera idea, encara poc definida, de fer una tria de dones poetes de parla catalana, agrupades territorialment, i d’una mateixa generació. Noèlia Díaz i Sandra D. Roig, encarregades de la cura d’aquest projecte, han acabat per donar la forma definitiva a aquest llibre proposant a autores tant consolidades com inèdites establir un diàleg amb les generacions que les precedeixen.

          En aquest llibre amb el títol Donzelles de l’any 2000, inspirat en aquest conegut poema de Maria Antònia Salvà, les poetes Sandra D. Roig i Noèlia Díaz Vicedo, que també s’hi troben incloses, ens ofereixen una antologia de poesia de 30 dones poetes que recull la veu d’autores nascudes a partir de l’any 1970, però a diferència d’altres antologies, les han volgut disposar geogràficament dins els territoris de parla catalana, cadascun introduït per una poeta de la generació anterior: Susanna Rafart, el Principat; Teresa Pascual, el País Valencià; Antònia Vicens, Ses Illes; Maria Josep Escrivà, Andorra; Josefa Contijoch, Occitània, i Anna Montero, l’Alguer.

          Aquesta antologia és, per tant, un diàleg entre les joves dones poetes que estan literàriament en actiu, unint per primera vegada en la història de la literatura poetes inèdites amb poetes consolidades com Mireia Calafell, Mireia Vidal-Conte, Rosa Comes i Sílvia Bel entre les del Principat, o Joana Navarro, Begonya Pozo i Irene Verdú entre les del País Valencià, a més de Teresa Colom d’Andorra, Maite Brazales i Fàtima Anglada de Ses Illes, Aurélia Lassaque d’Occitània o Anna Cinzia Paloucci de l’Alguer, sols per mencionar-ne unes quantes.

          La veu ha estat per a les poetes el territori de la llibertat. En aquest context preval la convicció del mèrit de la paraula. La sinceritat dels seus versos dóna la mesura de la irrefutable presència del que queda dit; i el seu missatge traspua sinceritat i frescor, versemblança i claredat.

          Totes aquestes poetes han sabut incorporar a la seva poesia la força que consolida la poesia escrita per dones, com Sylvia Plath, Adrienne Rich, Anne Sexton, Felícia Fuster i nosaltres mateixes, entre moltes d’altres que, fugint de cànons androcèntrics, n’hem construït un de propi amb una poesia més despullada i intensa basada en el significat profund de les paraules i el seu ritme intern, escrita des d’uns ulls i cos de dona.

          Felicitem, doncs, les autores de Donzelles de l’any 2000, no sols perquè incorporen aquestes joves poetes al nostre corpus poètic sinó perquè ho han fet situant-les geogràficament dins els territoris de parla catalana, donant-nos una visió global de la seva poesia, i és l’evidència de la força d’unitat, col·laboració i diàleg entre les escriptores d’arreu dels nostres territoris.

          A més de l’encert que han tingut a escollir les poetes que hi inclouen, vull felicitar-les també per les de generacions anteriors que han escollit per escriure les introduccions tan interessants que encapçalen cada territori i agraïr-los que, gràcies a elles, tinguem aquesta antologia tan ben documentada a les mans.