«L'espill del record» Joan Lluís Cau Fogasa Il·lustració:  Joseph Mallord William Turner

L'espill del record

He mirat els defectes del meu rostre
corromput, imperfectes sota els estels
resplendents per la llum de l'alba
esgotada, reflectits en un
pàl·lid espill de clara transparència;

Melancolia trista de tènues
llàgrimes, que dónes alè
al goig malferit i impacient
clames a l'esquiva brisa, i
li pregues que t'envolti
d'harmonia i de passions
engolides;

Sembres i replegues cants
adormits, encongits pel
temps transporten murmuris
abstractes i de la seva
fam gotegen les passes
alleugerides que fan del seu
somriure joguines lliures;

Quan en un instant, vaig
sentir la tendror va emanar de
l'aigua un sospir de vapor,
hi pensaràs, són moments de
brillantor que et faran anar
dempeus, i amb freda temor
esquivaràs els esquius de
colors;

Les branques cruixen sota
la pluja, esclaten en notes
de consol, espigues bullents
balbucegen esgotades de
sentiments i mirant afeblides
veuen somnis en la realitat;

S'han de bastir els meus
records amb fang i pedra,
de sentits es proclamen les
alabances i les estances
buides, solitàries de raons,
s'omplen amb honor;

I un malaurat afany proclama
ben clar, meravellós desig
d'un món recíproc, que
enutja lentament els sospirs
de l'arbre plantat al peu del
camí.

Al costat del foc hi són els
petons, que escalfen la pell
vermella pel sol;
les seves flames s'emporten
els somnis i fan que els
pensaments m'envoltin el cos
amb una fina cinta de seda i
vida.