«El marit enamorat de l'escarola» Maria Porta Il·lustració:  Clara de Jaume

El marit enamorat de l'escarola

Em vaig fer arrissar els cabells
per veure si així em mirava
I em va regalar un barret
per tapar-me els rínxols verds.
Com la ceba de Figueres
em vaig pelar capa a capa
per mostrar-li l'intern clar
i se'm va posar a plorar.
Fins i tot cagava olives,
amb bon oli em lubricava
I vaig plantar un hort al llit
on acotxava els tomàquets.
Però ell mai no hi pujava
esverat de tants paràsits
i tantes plantes estranyes.
Em vaig anar fent transparent,
els seus ulls em travessaven
I es clavaven en un lloc
indefinit de la cambra,
sempre buscant la nevera,
on l'escarola es passava.
I paraules de vinagre
la seva boca engegava.
Jo hi posava pols de sucre
un raig de mel i esperança,
però em vaig aprimar tant,
fui més invisible encara,
mentre m'anava fonent
que del hort me'n oblidava.
I no el podia regar,
ja no em quedaven més llàgrimes.
Fins que un dia va marxar,
se'n va anar de matinada
i un munt de formigues negres
ompliren tota la casa.


Maria Porta
(Baldomar -La Noguera, Lleida-, 1954)
«El marit enamorat de l'escarola»

Il·lustració:

"cebes i escarola"
Clara de Jaume