Petiteses: «Súplica al vent i la pluja» M. Roser Algué Vendrells      "Les coses que de veritat ens fan vibrar, per bé o per mal, les que ens ajuden a fer via, solen ser les coses petites. De vegades fem un pas enrera, però sovint, després, en fem dos o tres endavant.    És una mica anar per la vida a cop de sensacions, a les que jo he anat donant forma de prosa o de poema, segons el que em demanava el cor en cada moment, i les coses del cor sempre són prioritàries.    Ja sabem que és el pensament el que regeix els nostres actes, però sovint ens cal posar un xic de fantasia i d'il·lusió a les nostres vides."

Súplica al vent i la pluja

Vent...
no bufis amb força
que la neu tremola,
talment una núvia
amb el vestit blanc;

tot ell esquitxat
de fines espurnes,
de perles precioses
i cristalls brillants.

Si suau remoreges
el polsim que aixeques,
és un vol d'estrelles
sota un cel daurat.

Si furient rebufes
i embrutes ses gales,
no serà una núvia
digna d'estimar.

I el sol de la tarda
que l'ha vista blanca,
tenyint-la de rosa
sense cap recança,
no l'enyorarà.

Pluja...
no ploris gaire,
que les teves llàgrimes
marciran l'encís
de la blanca amant.
Tes perles salades
seran com espases,
que aquesta blancor
aniran desfent.

I quan a l'albada
el sol, galant nuvi,
cerqui l'estimada
per a poder-la fondre
en tendra abraçada,

trobarà amb desfici,
enlloc de neu blanca,
uns bassals terrossos
com del plor del temps.

Llàgrimes amargues
com les que algun núvol
volent consolar-lo
tornarà a vessar.

Pluja, vent...
no trenqueu l'encís de la neu!


M. Roser Algué Vendrells
(Navàs, 1945)
Petiteses:
«Súplica al vent i la pluja»

Fotografia:
"Nevada Primaveral"
Ramon Mas
[ Ramon Mas - Bloc personal ]


M. Roser Algué Vendrells,
col·laboradora i articulista de Lo Càntich,
publica habitualment al seu bloc:


Petiteses